■ aleatori
| | aleatòria

Partició sil·làbica: a_le_a_to_ri
Etimologia: del ll. aleatorius, -a, -um, íd., der. de alĕa ‘joc de daus, atzar, sort’ 1a font: 1904, Oller
    adjectiu
  1. Que depèn d’un esdeveniment incert o d’una contingència.
  2. dret Dit del contracte en el qual a la prestació certa d’una part correspon una prestació incerta de l’altra (renda vitalícia), o en el qual la incertesa afecta ambdues parts (l’aposta).
  3. estadística
    1. Dit d’un esdeveniment que hom no pot assegurar que es produeixi o que es pot produir de diverses maneres.
    2. variable aleatòria Variable que pot rebre diversos valors numèrics que depenen de l’atzar.