■ albercoc

Etimologia: de l’àr. al-birqûq (també barqûq), íd., d’origen llatí, persica praecocia ‘préssecs primerencs’ (de l’adj. praecox ‘precoç’), a través del baix gr. praikókion ‘albercoc’ 1a font: c. 1350
    masculí
  1. botànica i agricultura Fruit en drupa de l’albercoquer, globós, de pell vellutada, amb un solc lateral assenyalat.
  2. ésser albercoc dialectal col·loquialment Ésser beneit.