■ agreujar

Partició sil·làbica: a_greu_jar
Etimologia: del ll. vg. *aggreviare (v. greu) 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer més greu (una falta, un mal, etc.). Els fets agreugen la situació.
  2. pronominal Fer-se més greu un mal, empitjorar un malalt, un òrgan malalt, etc. El malalt cada dia s’agreuja més.
  3. transitiu Inferir un greuge (a algú). Ves amb compte de no agreujar-lo.