■ afectiu | afectiva

Partició sil·làbica: a_fec_tiu
Homòfon: efectiu
Etimologia: del ll. affectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les afeccions, als afectes. Un llenguatge afectiu.
  2. masculí i femení psicologia Individu la conducta del qual és caracteritzada pel predomini de l’afectivitat.
  3. accent afectiu lingüística Accent que recau sobre una síl·laba que és àtona quant al sistema i que, d’aquesta manera, aconsegueix de donar un valor d’expressió especial al mot al qual pertany. És anomenat també accent d’insistència, emfàtic, retòric i expressiu.