■ afaiçonar

Partició sil·làbica: a_fai_ço_nar
Etimologia: de faiçó
    verb transitiu
  1. Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar l’aram.
  2. Fer (un objecte) donant una certa forma a una matèria. Afaiçonar un càntir.
  3. figuradament Fer l’explicació o la descripció (d’una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte. Ha afaiçonat la història del seu cas de manera que no li poguessin negar l’ajut.