■ advertir

Etimologia: del ll. advertere, íd. 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Avisar, assabentar (algú) d’alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria.
  2. Fer saber a algú (alguna cosa), dir-la-hi. Li vaig advertir el perill que corria.
  3. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d’alguna cosa), notar. No ha advertit les belleses del paisatge.
  4. Amonestar, aconsellar amb amenaça, per corregir. T’havia advertit que no ho fessis.