■ adoració

Partició sil·làbica: a_do_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. adoratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció d’adorar.
  2. religió Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la seva dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot. L’adoració dels Reis Mags.