■ adjudicar

Etimologia: del ll. adjudicare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Assignar (alguna cosa) a qui de dret pertoca, a qui n’és jutjat digne, conferir. Us han adjudicat el terreny que hi ha a la vora del riu.
  2. transitiu En un concurs, un encant, etc., assignar (l’empresa d’un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.) a algun dels concursants, dels postors, etc. Adjudicar la construcció del pont a una empresa estrangera.
  3. pronominal Apropiar-se, assignar-se a si mateix (alguna cosa).