■ acuitar

Partició sil·làbica: a_cui_tar
Etimologia: de cuitar 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Encalçar, empaitar.
    1. transitiu Empènyer (algú) a fer promptament una cosa. Sa mare l’acuitava a casar-se.
    2. pronominal Apressar-se.