■ acte

Homòfon: acta
Etimologia: del ll. actus, -ūs, íd., der. de agĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Fet realitzat per l’home, efecte d’una determinació de la voluntat. Acte de justícia, de pietat, d’hospitalitat. Un acte covard.
  2. Fet públic. L’acte solemne de la inauguració de la nova facultat.
  3. Acta.
  4. filosofia Segons la tradició aristotèlica, estat d’existència real, com a oposat a potència o existència possible.
  5. religió Expressió feta a Déu per un creient per tal de manifestar-li el seu penediment, la seva fe, la seva confiança, el seu amor.
  6. teatre Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
  7. acte administratiu dret administratiu Qualsevol acció o manifestació dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de les seves funcions públiques.
  8. acte carnal Coit.
  9. acte de comerç dret mercantil Qualsevol acte comprès dins les lleis mercantils.
  10. acte de cort història del dret
    1. Acte acordat o dut a terme per les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del Regne d’Aragó.
    2. Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
  11. acte de fe història Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el segle XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instruït o substanciat.
  12. acte de l’home ètica Segons l’escolàstica, acte irreflexiu, que prové de l’instint, de la rutina, etc., en oposició a acte humà.
  13. acte de parla lingüística Emissió lingüística entesa com a part de l’acció humana. Acte de parla locutiu, il·locutiu, perlocutiu.
  14. acte de servei dret Acte que fa referència a l’acompliment d’una funció pública per part d’un funcionari, especialment per part d’un militar o un agent armat.
  15. acte d’última voluntat dret Disposició que fa la persona sobre els seus béns per a després de la seva mort.
  16. acte fallit psiquiatria Comportament anormal d’un subjecte que falla alguns actes (lapsus, oblits, pèrdua d’objectes, etc.) que habitualment fa d’una manera correcta.
  17. acte humà ètica Segons l’escolàstica, acte que prové d’una decisió lliure i d’una reflexió personal, en oposició a acte de l’home.
  18. acte il·lícit dret Acte que viola un manament o una prohibició jurídica, per malícia, mala voluntat o simple negligència.
  19. acte jurídic dret Manifestació de la voluntat humana que produeix efectes jurídics.
  20. acte morbós psiquiatria Qualsevol dels actes anormals que fan els malalts mentals.
  21. acte positiu història del dret
    1. Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o una família d’una manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
    2. Document acreditatiu de noblesa i de puresa de sang.
  22. acte preparatori d’un delicte dret penal Acte o actes que l’autor del delicte fa abans de començar l’execució de l’acció delictiva.
  23. acte processal dret processal Acte efectuat en un procés pels òrgans jurisdiccionals i els litigants destinats a iniciar, impulsar i acabar el procés.
  24. acte propi dret Acte jurídic d’una persona que impossibilita l’admissió legal d’una pretensió posterior d’ella mateixa que estigui en contradicció amb el sentit d’aquell acte.
  25. acte pur filosofia Déu en tant que no pressuposa cap potència.
  26. acte reflex fisiologia Reflex.
  27. acte sacramental teatre Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia.
  28. acte sexual Coit.
  29. acte tabuat etnologia Acte màgic o ritual que participa de les interdiccions inherents al tabú.
  30. acte voluntari Acció o inhibició conscient controlada pel còrtex cerebral.
  31. a l’acte locució adverbial De seguida.
  32. fer acte de presència Comparèixer.