■ acreditar

Etimologia: de crèdit 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Fer digna de crèdit (una cosa o una persona). Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors. Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte.
    2. transitiu Servir per a demostrar que (algú) és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa. Aquest carnet t’acredita com a periodista.
    3. transitiu dret internacional Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional.
    4. pronominal Percaçar crèdit, guanyar crèdit. El nou museu s’ha anat acreditant amb el temps.
  2. transitiu Assegurar la realitat (d’una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Podem acreditar que ell no estava al corrent dels fets.
  3. transitiu comptabilitat Abonar.
  4. transitiu dret mercantil Reconèixer un crèdit.