■ aconsellar

Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Donar consell, guiar (algú) indicant-li el que ha de fer. La llevadora aconsella les embarassades.
  2. transitiu
    1. Indicar a algú (el que ha de fer). T’aconsello que ho facis.
    2. el·lípticament Li aconsellaren els aires de muntanya.
  3. pronominal Prendre consell d’algú. Aconsellar-se amb un expert.