■ acolliment

Etimologia: de acollir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’acollir.
  2. dret civil
    1. Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.
    2. Institució jurídica de protecció dels menors desemparats consistent a confiar-ne temporalment la guarda a una persona o a una família.
  3. centre d’acolliment Lloc on s’alberga gent.
  4. oficina d’acolliment turisme, viatges Oficina de recepció.