■ accident

Etimologia: del ll. accĭdens, -ntis ‘que sobrevé’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Allò que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortuït. Els accidents d’una representació teatral.
  2. Esdeveniment fortuït del qual se segueix un dany. Tenir un accident. Accident de circulació. Accident de treball.
  3. Indisposició que ve sobtosament i deixa sense sentits, sense moviment.
  4. Atac apoplèctic.
  5. Allò que ve a rompre la uniformitat. Accident geogràfic. Accidents del terreny.
  6. catolicisme Figura, color, olor, etc., que resta del pa i del vi després de la consagració eucarística.
  7. filosofia Caràcter no essencial ni necessari d’un ésser que no pot subsistir fora d’ell i que pot ésser-hi o no ésser-hi sense que canviï la natura de l’ésser.
  8. gramàtica En gramàtica tradicional, modificació que sofreix un mot per a expressar les diverses categories gramaticals (gènere, nombre, cas, persona, aspecte, etc.).
  9. música Signe que, posat davant una nota, en modifica l’altura.
  10. accidents del delicte dret penal Circumstàncies que augmenten o disminueixen la responsabilitat o culpabilitat.
  11. per accident locució adverbial Per casualitat, per cas fortuït.