■ acceptar

Etimologia: del ll. acceptare, der. freqüentatiu de accipĕre ‘rebre’, i aquest, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: c. 1380
    verb transitiu
    1. Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert). Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.
    2. figuradament Acceptar la dissort.
  2. Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.
  3. Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.