■ accentuar

Partició sil·làbica: ac_cen_tu_ar
Etimologia: del b. ll. accentuare, íd.
    verb transitiu
  1. Proferir amb accent (una síl·laba, una vocal). Cal accentuar la primera síl·laba del mot “rèptil”.
  2. música Reforçar el so (sobre una nota).
  3. figuradament Marcar amb força (alguna cosa). Accentuar els defectes d’algú.
  4. Pronunciar d’una manera expressiva (algun mot o alguna frase) per fer-hi fixar l’atenció.
  5. Escriure un accent gràfic (sobre una lletra). Accentueu sempre la segona “e” del mot “perquè”.