■ acampar

Etimologia: de camp
    verb
    1. intransitiu Establir-se, un exèrcit, uns excursionistes, etc., provisòriament fora d’una població. El destacament acampà al costat del riu.
    2. transitiu El comandant acampà els soldats prop de la vila.
    1. transitiu Salvar, fer escapar d’un perill, de la mort. Acampar la vida.
    2. intransitiu Escapar-se d’un perill. No podran acampar de la mort.