■ absència

Partició sil·làbica: ab_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. absentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. El fet d’ésser, de trobar-se, absent. Notar la seva absència.
    2. figuradament Absència d’esperit.
  2. Mancança, privació. Absència de tacte.
  3. Temps durant el qual hom és absent. Durant l’absència del president, el substituí el secretari.
  4. Manca d’assistència. Fer moltes absències al treball.
    1. dret civil Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
    2. dret canònic En dret processal canònic, rebel·lia.
  6. psicologia
    1. Pèrdua momentània de la memòria o del coneixement.
    2. plural Breus interrupcions de l’acció i de la consciència acompanyades d’una expressió estranya de la mirada, pròpies de l’epilèpsia menor.
  7. en absència de locució prepositiva A manca de.