■ abeurar

Partició sil·làbica: a_beu_rar
Etimologia: de beure1 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Donar beure abundantment (especialment al bestiar). Abeurar els cavalls.
  2. Remullar abundantment; xopar, amarar. Abeurar els maons.
  3. construcció
    1. Tirar ciment o guix, mesclat amb molta d’aigua i ben remenat, dins les juntes dels carreus, etc., per tal que s’hi escampi bé i les ompli.
    2. Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o l’arrebossat s’hi agafi bé.
    3. Escampar una abeurada pel damunt d’un enrajolat per tal d’omplir les juntes.