abdicar

Accessory
Etimologia: del ll. abdicare ‘renunciar, abdicar’, der. de dicĕre ‘dir’
Body
    verb
    1. transitiu Renunciar (alguna cosa que hom posseeix). Abdicar els privilegis. Abdicar la corona.
    2. intransitiu Abdicar dels seus drets. Abdicar de la corona.
    3. usat absolutament Renunciar al poder polític suprem. L’emperador abdicà.
    1. transitiu Abandonar (una creença, una opinió) definitivament, renunciar-hi. No abdicarem els nostres ideals.
    2. intransitiu No hem d’abdicar del criteri propi.