■ epístola

Etimologia: del ll. epĭstŭla, i aquest, del gr. epistolḗ, íd., der. de epistéllō ‘enviar un missatge’, i aquest, de stéllō ‘preparar, enviar’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Lletra adreçada als absents.
    2. [en majúscula] especialment Bíblia Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament. Les Epístoles de sant Pau. L’Epístola als Romans.
  2. literatura Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
  3. litúrgia
    1. Fragment del Nou Testament (generalment, d’alguna de les Epístoles) que, en la missa, és llegit o cantat abans de l’Evangeli.
    2. banda (ocostat) de l’epístola Banda dreta d’una església, mirant a l’altar, corresponent a l’ambó o trona des d’on es cantava l’epístola. Les capelles de la banda de l’epístola.
    3. epístola farcida Epístola amplificada mitjançant un “farciment” al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.