■ centaure

Partició sil·làbica: cen_tau_re
Homòfon: centaura
Etimologia: del ll. centaurus, i aquest, del gr. kéntauros, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
  1. mitologia Cadascun dels éssers mítics que tenien bust i cap d’home i tors de cavall.
  2. heràldica Figura fabulosa, meitat home meitat cavall.