Es mostren 2 resultats

■ òxid

òxid

Etimologia: del fr. oxyde, íd., der. savi del gr. oxýs ‘àcid’, format a partir de oxygène ‘oxigen’ amb la terminació de acide ‘àcid’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí química inorgànica
  1. Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor. També reben aquest nom alguns epòxids simples, formes oxidades del nitril i les amines i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura.
  2. Nom de l’anió O2-.
  3. Rovell.

■ òxid

masculí química inorgànica Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor També reben aquest nom alguns epòxids simples, formes oxidades del nitril i les amines i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura Nom de l’anió O 2 - Rovell
Informació complementària
Traducció

mesitil, òxid de

mesitil, òxid de

[(CH3)2C═CHCOCH3] química orgànica Cetona insaturada que hom obté per destil·lació de la diacetona alcohol amb traces de iode.

mesitil, òxid de

CH 3 2 C═CHCOCH 3 química orgànica Cetona insaturada que hom obté per destillació de la diacetona alcohol amb traces de iode