■ mas

Homòfon: maç
Etimologia: b. ll. mansus ‘lloc de residència’, der. del ll. manēre ‘restar, quedar-se’ 1a font: 1055
    masculí
  1. agricultura i arquitectura Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites.
  2. mas aloer història del dret català
    1. Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer (segles XIII-XV).
    2. Mas lliure de tota prestació o cens.
  3. mas rònec història del dret català Mas deshabitat o abandonat.