Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

zoocenosi

Partició sil·làbica: zo_o_ce_no_si

femení ecologia Comunitat animal natural de múltiples espècies en equilibri, en el si de la qual dominen els fenòmens d’interdependència i que, amb un hàbitat definit homogeni (biòtop), resta en equilibri almenys durant tota la durada d’un cicle anual.

zoocenosi

femení ecologia Comunitat animal natural de múltiples espècies en equilibri, en el si de la qual dominen els fenòmens d’interdependència i que, amb un hàbitat definit homogeni biòtop, resta en equilibri almenys durant tota la durada d’un cicle anual

■ zooclorel·la

zooclorel·la

Partició sil·làbica: zo_o_clo_rel_la

femení botànica Nom donat a certes clorofícies unicel·lulars que viuen en simbiosi dins el cos d’animals (esponges, hidres, planàries) o de protozous (ciliats).

■ zooclorel·la

femení botànica Nom donat a certes clorofícies unicellulars que viuen en simbiosi dins el cos d’animals esponges, hidres, planàries o de protozous ciliats

zoocor | zoocora

zoocor

Partició sil·làbica: zo_o_cor
Etimologia: de zoo- i el gr. khōréō ‘escampar-se’

adjectiu

Dit de les plantes que disseminen llurs fruits, espores o llavors directament o indirectament mitjançant animals.
Dit del tipus de disseminació de les plantes zoocores.

zoocor | zoocora

adjectiu Dit de les plantes que disseminen llurs fruits, espores o llavors directament o indirectament mitjançant animals Dit del tipus de disseminació de les plantes zoocores