Es mostren 88933 resultats

■ zelós
| zelosa

■ zelós
| zelosa

adjectiu Que té zel, que és ple de zel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zelosament

■ zelosament

adverbi D’una manera zelosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zelota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zelota</title>

Etimologia: del gr. zēlōtḗs ‘èmul, rival; zelador’
    judaisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als zelotes.
  2. masculí i femení Nom donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).

■ zelota

judaisme adjectiu Relatiu o pertanyent als zelotes masculí i femení Nom donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana 6 dC
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zemstvo


<title type="display">zemstvo</title>

masculí història Divisió territorial i institució d’autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864.

zemstvo

masculí història Divisió territorial i institució d’autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zen</title>

Etimologia: del jap. zen, i aquest, del xinès chan, del sànscrit dyâna ‘meditació’
masculí budisme i psicologia Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan que rebutja l’especulació i la teorització i es preocupa únicament de la il·luminació interior (satori).

■ zen

masculí budisme i psicologia Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan que rebutja l’especulació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zenata


<title type="display">zenata</title>

Etimologia: de l’àr. zenāta, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als zenates.
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu amazic nord-africana, famosa per la seva cavalleria lleugera, establerta a la península Ibèrica des del moment de la formació d’al-Àndalus.

zenata

adjectiu Relatiu o pertanyent als zenates masculí i femení història Individu d’una tribu amazic nord-africana, famosa per la seva cavalleria lleugera, establerta a la península Ibèrica des del moment de la formació d’al-Àndalus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zenc

■ zenc

masculí química inorgànica i tecnologia Zinc, especialment en làmines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zend

zend

masculí lingüística Zand
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zengita


<title type="display">zengita</title>

Etimologia: de l’àr. zengī, der. de Zengi, primer dinasta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als zengites.
  2. masculí i femení història Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

zengita

adjectiu Relatiu o pertanyent als zengites masculí i femení història Membre d’una dinastia de governadors locals atabeg que governaren Síria i Mesopotàmia 1127-1250 sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zenit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zenit</title>

Etimologia: del b. ll. zenit, íd., fruit d’una mala lectura en els manuscrits d’Alfons el Savi del mot çemt, abreviació de l’àr. sämt ar-ra´s ‘el paratge del cap’; de la grafia cast. del s. XIII, de z per ç, sorgí zenit, que es propagà a totes les llengües modernes 1a font: 1706
    masculí
  1. astronomia Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador.
  2. figuradament Punt culminant d’una cosa.

■ zenit

masculí astronomia Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador figuradament Punt culminant d’una cosa
Informació complementària
Traducció