Es mostren 88933 resultats

■ xicoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xicoia</title>

Partició sil·làbica: xi_co_ia
Etimologia: alteració popular de xicoira per influx del dimin. de xica, atès que hi ha una xicoira gran i una de petita
femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Taraxacum dissectum), de fulles pinnatipartides, en roseta basal i de capítols grocs.

■ xicoia

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Taraxacum dissectum , de fulles pinnatipartides, en roseta basal i de capítols grocs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicoira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xicoira</title>

Partició sil·làbica: xi_coi_ra
Etimologia: del ll. cĭchoria, pl. de chicorium, i aquest, del gr. kikhórion, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení botànica
  1. farmàcia, indústria farmacèutica i agricultura Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Cichorium intybus), d’arrel gruixuda, fulles basals i fulles caulinars, capítols blaus i fruits en aqueni, de virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè i en amanides.
  2. xicoira gran Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Lactuca perennis), glabra, de fulles pinnatipartides d’un verd grisenc, capítols blaus o liles en panícula i fruits en aqueni.

■ xicoira

femení botànica farmàcia, indústria farmacèutica i agricultura Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes Cichorium intybus , d’arrel gruixuda, fulles basals i fulles caulinars, capítols blaus i fruits en aqueni, de virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè i en amanides xicoira gran Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes Lactuca perennis , glabra, de fulles pinnatipartides d’un verd grisenc, capítols blaus o liles en panícula i fruits en aqueni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicol

■ xicol

masculí indústria tèxtil Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals hom colloca i estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard
Gran Diccionari de la llengua catalana

xicon
| xicona

xicon
| xicona

masculí i femení dialectal Xicó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicot
| xicota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xicot</title>

Etimologia: de xic 1a font: s. XX, Ruyra
  1. masculí i femení
    1. Noi, noia.
    2. Noi o noia que festeja; promès.
  2. masculí indústria tèxtil Llistó de fusta que, en els telers de mà, serveix per a apuntalar el bastiment de les taules, conservant-lo enrere, amb la pua ben separada de la roba.

■ xicot
| xicota

masculí i femení Noi, noia Noi o noia que festeja promès masculí indústria tèxtil Llistó de fusta que, en els telers de mà, serveix per a apuntalar el bastiment de les taules, conservant-lo enrere, amb la pua ben separada de la roba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicotet
| xicoteta

■ xicotet
| xicoteta

adjectiu dialectal Petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xicotiu
| xicotiua

xicotiu
| xicotiua

adjectiu dialectal Xicotet, petit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicra

■ xicra

femení Tassa petita, emprada especialment per a prendre xocolata desfeta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xicranda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xicranda</title>

Etimologia: del port. brasiler jacarandá, íd., probablement d’origen tupí
    femení botànica i jardineria
  1. Arbre de la família de les bignoniàcies (Jacaranda semiserrata), de fulles bipinnades, flors tubulars de color blau i fruits en càpsula, d’interès ornamental i en fusteria.
  2. fusteria Fusta de la xicranda.

■ xicranda

femení botànica i jardineria Arbre de la família de les bignoniàcies Jacaranda semiserrata , de fulles bipinnades, flors tubulars de color blau i fruits en càpsula, d’interès ornamental i en fusteria fusteria Fusta de la xicranda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xif-

xif-

Forma prefixada del mot grec xíphos , que significa ‘espasa’ Ex xifoide