Es mostren 88933 resultats

■ xerrada

■ xerrada

femení Acció de xerrar durant una llarga estona Dissertació oral en públic sense gaires formalitats fer petar la xerrada Enraonar una estona de coses de poca importància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerradissa

■ xerradissa

femení Conversa animada de molts Xerrada Piuladissa de molts ocells alhora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerrador
| xerradora

■ xerrador
| xerradora

adjectiu i masculí i femení Xerraire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerraire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xerraire</title>

Partició sil·làbica: xer_rai_re
Etimologia: de xerrar 1a font: 1560
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Inclinat a xerrar, a parlar molt.
    2. Que xerra o conta coses indiscretament. No li ho havies de contar, això, al teu cosí, perquè és un xerraire i aviat ho sabrà tothom.
  2. masculí ornitologia Gaig blau.

■ xerraire

adjectiu i masculí i femení Inclinat a xerrar, a parlar molt Que xerra o conta coses indiscretament No li ho havies de contar, això, al teu cosí, perquè és un xerraire i aviat ho sabrà tothom masculí ornitologia Gaig blau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerrameca

■ xerrameca

femení Fet de parlar sense substància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerramenta

■ xerramenta

femení Xerradissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerraquejar

■ xerraquejar

verb transitiu Serrar amb un xerrac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xerrar</title>

Etimologia: d’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial 1a font: 1502
    verb
  1. intransitiu Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Sempre la trobaràs xerrant amb les veïnes. Xerra més que setze.
  2. transitiu Dir, contar, una cosa indiscretament, mancant a la reserva deguda. D’això, no li’n diguis res, que ho xerraria.
  3. intransitiu Produir certs ocells llurs crits insistents. Els pardals, instal·lats dins un pi esponerós, xerraven a son lloure.

■ xerrar

verb intransitiu Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit Sempre la trobaràs xerrant amb les veïnes Xerra més que setze transitiu Dir, contar, una cosa indiscretament, mancant a la reserva deguda D’això, no li’n diguis res, que ho xerraria intransitiu Produir certs ocells llurs crits insistents Els pardals, installats dins un pi esponerós, xerraven a son lloure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xerrell

xerrell

masculí botànica Serreig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerrera

■ xerrera

femení Ganes de xerrar, de parlar Tenir xerrera
Informació complementària
Traducció