Es mostren 88933 resultats

xalera

xalera

femení dialectal xala 1 1 Fer xalera Per la festa major tindrem xalera assegurada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalest
| xalesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalest</title>

Etimologia: mot baleàric, originàriament no relacionat amb xalar, sinó, més aviat potser procedent del ll. caelestis ‘celestial’, dels himnes religiosos, que fou interpretat popularment com ‘deliciós’, amb influx també de xalar
  1. adjectiu Alegre, divertit. Les hores xalestes que vam passar plegats.
  2. femení xala1.

■ xalest
| xalesta

adjectiu Alegre, divertit Les hores xalestes que vam passar plegats femení xala 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalet</title>

Homòfon: xelet
Etimologia: del fr. suís chalet, primer ‘cabana’, després ‘caseta d’esbarjo’, del mateix origen que el fr. cale (i el cat. cala1) ‘lloc de recer o refugi’, mot d’origen preromà 1a font: c. 1900
    masculí construcció
  1. Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalment a la fabricació de formatges i de mantega.
  2. Casa rural típica dels Alps, construïda de fusta i amb la teulada generalment de dos vessants poc inclinats.
  3. per extensió Casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí.

■ xalet

masculí construcció Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalment a la fabricació de formatges i de mantega Casa rural típica dels Alps, construïda de fusta i amb la teulada generalment de dos vessants poc inclinats per extensió Casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalina

■ xalina

femení Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xalió


<title type="display">xalió</title>

Partició sil·làbica: xa_li_ó
Etimologia: der. del dial. xalada, ant. eixalada ‘esllavissada’, relacionat amb l’oc. arcaic esser eissalatz ‘davallar volant, deixar-se caure’, enllaçat també amb l’it. scialare, ll. exhalare ‘llançar-se com una exhalació’ (v. xalar), amb possible amalgama amb el ll. exalare ‘eixalar’; el der. degué ser *eixalaó (ll. -atio, -ationis), amb metàtesi i deglutinació posterior: *axaleó, un’ axaleó, una/un xalió
masculí petrografia Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, dita també marga de Banyoles.

xalió

masculí petrografia Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, dita també marga de Banyoles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalma

■ xalma

femení Coixí o pell posats a tall de bast sobre l’esquena d’un animal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaloc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xaloc</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. vg. šalûk o š(u)lûq, nom de vent, provinent d’una altra forma àr. šurûq ‘sortida del sol’, romanitzada, de l’arrel šaraq ‘sol; sortir el sol’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. sud-est 1 1. Vent de xaloc.
  2. climatologia Vent del sud-est.

■ xaloc

masculí sud-est 1 1 Vent de xaloc climatologia Vent del sud-est
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalocada

■ xalocada

femení climatologia Vent fort de xaloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xaloner
| xalonera

xaloner
| xalonera

adjectiu i masculí i femení De Xaló Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaloquejar

■ xaloquejar

verb intransitiu climatologia Fer vent de xaloc Tendir, el vent, a bufar de xaloc Aquest migjorn xaloqueja
Informació complementària
Traducció