Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88933 resultats

■ vivi-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivi-</title>

Forma prefixada del mot llatí vivus, que significa ‘viu’ i que denota relació amb els éssers vius. Ex.: vivípar, vivisecció.

■ vivi-

Forma prefixada del mot llatí vivus , que significa ‘viu’ i que denota relació amb els éssers vius Ex vivípar, vivisecció

■ vivianita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivianita</title>

Partició sil·làbica: vi_vi_a_ni_ta

femení mineralogia Fosfat ferrós hidratat, Fe₃(PO₄)₂·8H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic holoèdric.

■ vivianita

femení mineralogia Fosfat ferrós hidratat, Fe 3 PO 4 2 8H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic holoèdric

■ vívid

| vívida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vívid</title>

Etimologia: del ll. vivĭdus, -a, -um, íd.

adjectiu

Dit d’una representació mental, d’una descripció, etc., que té molta vida. En parla d’una manera molt vívida. Un estil vívid.
Que és particularment intens i brillant. Els vívids colors de l’arc de Sant Martí.

■ vívid

| vívida

adjectiu Dit d’una representació mental, d’una descripció, etc, que té molta vida En parla d’una manera molt vívida Un estil vívid Que és particularment intens i brillant Els vívids colors de l’arc de Sant Martí

■ vividor

| vividora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vividor</title>

Etimologia: de viure¹ 1a font: s. XV, Ausiàs

adjectiu Que viu o pot viure llarg temps.
masculí i femení Persona que sap arreglar-se per viure a costa d’altri.

■ vividor

| vividora

adjectiu Que viu o pot viure llarg temps masculí i femení Persona que sap arreglar-se per viure a costa d’altri

■ vivífic

| vivífica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivífic</title>

Etimologia: del ll. vivifĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1864, DLab.

adjectiu Vivificant.

■ vivífic

| vivífica

adjectiu Vivificant

■ vivificable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivificable</title>

Etimologia: de vivificar

adjectiu Susceptible d’ésser vivificat.

■ vivificable

adjectiu Susceptible d’ésser vivificat

■ vivificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivificació</title>

Partició sil·làbica: vi_vi_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. td. vivificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció de vivificar;
l’efecte.

■ vivificació

femení Acció de vivificar l’efecte

■ vivificador

| vivificadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivificador</title>

Etimologia: del ll. td. vivificator, -ōris, íd.

adjectiu Que vivifica.

■ vivificador

| vivificadora

adjectiu Que vivifica

■ vivificant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivificant</title>

Etimologia: del ll. td. vivificans, -ntis, participi pres. de vivificare ‘vivificar’ 1a font: s. XV, Roís

adjectiu Que vivifica.

■ vivificant

adjectiu Que vivifica

■ vivificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivificar</title>

Etimologia: del ll. td. vivificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Dotar de vida. Déu vivificà l’home.
Fer més viu, més animat. L’aparició d’aquell còmic vivificà l’actuació.

■ vivificar

verb transitiu Dotar de vida Déu vivificà l’home Fer més viu, més animat L’aparició d’aquell còmic vivificà l’actuació

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vivi-

■ vivianita

■ vívid | vívida

■ vívid | vívida

■ vividor | vividora

■ vividor | vividora

■ vivífic | vivífica

■ vivífic | vivífica

■ vivificable

■ vivificació

■ vivificador | vivificadora

■ vivificador | vivificadora

■ vivificant

■ vivificar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ vívid

| vívida

■ vívid

| vívida

■ vividor

| vividora

■ vividor

| vividora

■ vivífic

| vivífica

■ vivífic

| vivífica

■ vivificador

| vivificadora

■ vivificador

| vivificadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia