Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: d’origen incert, probablement deformació popular de brosta ‘conjunt de brots, fullaraca’ per influx d’algun parònim com vilorda 1a font: 1839, DLab.

femení

Fullaraca.
pedologia Conjunt de residus vegetals poc descomposts que s’acumulen a la superfície del sòl.

■ virosta

femení Fullaraca pedologia Conjunt de residus vegetals poc descomposts que s’acumulen a la superfície del sòl

■ virot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virot</title>

masculí ornitologia Baldriga pufí baleàrica.

■ virot

masculí ornitologia Baldriga pufí baleàrica

■ virotja

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virotja</title>

femení ornitologia Baldriga pufí baleàrica.

■ virotja

femení ornitologia Baldriga pufí baleàrica

■ virregnal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virregnal</title>

Etimologia: del b. ll. viceregnalis, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent al virrei o al virregnat.

■ virregnal

adjectiu Relatiu o pertanyent al virrei o al virregnat

■ virregnat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virregnat</title>

Etimologia: del b. ll. viceregnatus, íd. 1a font: 1803, DEst.

masculí

Dignitat o càrrec de virrei.
Temps de govern d’un virrei.
Territori sotmès a la jurisdicció d’un virrei.

■ virregnat

masculí Dignitat o càrrec de virrei Temps de govern d’un virrei Territori sotmès a la jurisdicció d’un virrei

■ virrei

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virrei</title>

Partició sil·làbica: vir_rei
Etimologia: del b. ll. vicerex, -regis, íd. 1a font: 1406

masculí història Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.

■ virrei

masculí història Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa

■ virreina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virreina</title>

Partició sil·làbica: vir_rei_na
Etimologia: de virrei 1a font: 1696, DLac.

femení

Dona que té el càrrec de virrei.
Muller d’un virrei.

■ virreina

femení Dona que té el càrrec de virrei Muller d’un virrei

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vironer | vironera

■ vironer | vironera

■ virós | virosa

■ virós | virosa

■ virosi

■ virosta

■ virot

■ virotja

■ virregnal

■ virregnat

■ virrei

■ virreina

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ vironer

| vironera

■ vironer

| vironera

■ virós

| virosa

■ virós

| virosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia