Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu Relatiu o pertanyent a una verge o a les verges Membrana virginal figuradament Pur, incòlume, no tarat L’aigua virginal de la deu Vegeu també virginal 2

■ virginal²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virginal</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’angl. virginal (s. XVI), íd., i aquest, del ll. virginalis ‘virginal’, perquè era tocat per noies

masculí música Instrument de teclat i cordes pinçades de caixa harmònica rectangular.

Vegeu també:
virginal¹

■ virginal²

masculí música Instrument de teclat i cordes pinçades de caixa harmònica rectangular Vegeu també virginal 1

■ virginalista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virginalista</title>

masculí i femení música Músic que toca el virginal.

■ virginalista

masculí i femení música Músic que toca el virginal

■ virginalment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virginalment</title>

Etimologia: de virginal¹

adverbi D’una manera virginal.

■ virginitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virginitat</title>

Etimologia: del ll. virginĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Estat d’una persona que és verge.
2. anatomia animal Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen.
1. Virtut que consisteix a mantenir-se verge per motius ètics o religiosos.
2. religió i cristianisme Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví.

femení Estat d’una persona que és verge anatomia animal Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen Virtut que consisteix a mantenir-se verge per motius ètics o religiosos religió i cristianisme Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví

virgo

<title type="display">virgo</title>

femení astrologia i astronomia Verge.

virgo

femení astrologia i astronomia Verge

■ vírgula

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vírgula</title>

Etimologia: del ll. virgŭla ‘branquilló, tronquet; ratlleta; coma’, dimin. de virga ‘branqueta’ 1a font: 1696, DLac.

femení

Ratlleta curta i prima.
Coma (signe de puntuació).

■ vírgula

femení Ratlleta curta i prima Coma signe de puntuació

■ virgular

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virgular</title>

Etimologia: de vírgula

adjectiu Que té forma de vírgula.

■ virgular

adjectiu Que té forma de vírgula

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ viret

virgilià | virgiliana

virgilià | virgiliana

■ virginal1

■ virginal2

■ virginalista

■ virginalment

■ virginitat

virgo

■ vírgula

■ virgular

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

virgilià

| virgiliana

virgilià

| virgiliana

■ virginal¹

■ virginal²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia