Es mostren 88933 resultats

■ vesiculós
| vesiculosa

■ vesiculós
| vesiculosa

adjectiu anatomia Que presenta vesícules Inflat en forma de vesícula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vespa</title>

Etimologia: del ll. vĕspa, íd. 1a font: c. 1300
    femení
  1. entomologia
    1. Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies. La vespa comuna (o simplement vespa) correspon a les espècies Vespa germanica i Polistes gallicus, caracteritzades per llur coloració aposemàtica a base de bandes negres alternades amb altres de grogues i pel fet que llurs fiblades, molt doloroses, no comporten la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles.
    2. vespa de galet Escòlia.
    3. vespa terrissaire Èumenes.
  2. figuradament Persona astuta, múrria.

■ vespa

femení entomologia Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespa germanica i Polistes gallicus , caracteritzades per llur coloració aposemàtica a base de bandes negres alternades amb altres de grogues i pel fet que llurs fiblades, molt doloroses, no comporten la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles vespa de galet Escòlia vespa terrissaire Èumenes figuradament Persona astuta, múrria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vespellenc
| vespellenca

vespellenc
| vespellenca

adjectiu i masculí i femení De Vespella de Gaià Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesper


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesper</title>

Etimologia: de vespa 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. entomologia
    1. Niu d’una colònia de vespes.
    2. Munió de vespes.
    3. vesper d’olla Vesper fet sota terra.
  2. figuradament
    1. Munió de persones o coses perilloses en algun concepte.
    2. Afer complicat i perillós, situació difícil.
    3. encendre (o punyir) el vesper Provocar baralles o conflictes.
  3. patologia Àntrax.

■ vesper

masculí entomologia Niu d’una colònia de vespes Munió de vespes vesper d’olla Vesper fet sota terra figuradament Munió de persones o coses perilloses en algun concepte Afer complicat i perillós, situació difícil encendre o punyir el vesper Provocar baralles o conflictes patologia Àntrax
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespertí
| vespertina

■ vespertí
| vespertina

adjectiu Relatiu o pertanyent al vespre Crepuscle vespertí ofici vespertí litúrgia Vespres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespertiliònids

■ vespertiliònids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, a la qual pertanyen el 75% de les ratapinyades europees singular Mamífer de la família dels vespertiliònids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèspids


<title type="display">vèspids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de colors vius, generalment grocs i negres, algunes espècies de la qual, com les vespes, presenten organització social.
  2. singular Insecte de la família dels vèspids.

vèspids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de colors vius, generalment grocs i negres, algunes espècies de la qual, com les vespes, presenten organització social singular Insecte de la família dels vèspids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vespista

vespista

masculí i femení Escuterista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vespra</title>

Homòfon: vespre
Etimologia: del ll. vĕspĕra ‘vespre’, fem. substantivat de vesper, -a, -um ‘relatiu al caient del dia’ 1a font: 1250
    femení litúrgia
  1. vigília 3 1.
  2. plural
    1. Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
    2. Hora en què se solen cantar les vespres. Arribà entre nona i vespres.

■ vespra

femení litúrgia vigília 3 1 plural Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre Hora en què se solen cantar les vespres Arribà entre nona i vespres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesprada

■ vesprada

femení Darreres hores de la tarda, incloent-hi el crepuscle vespertí dialectal Tarda
Traducció