Es mostren 88940 resultats

■ veronès
| veronesa

■ veronès
| veronesa

adjectiu i masculí i femení De Verona ciutat i província d’Itàlia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verònica</title>

Etimologia: del mateix origen del mot vernís, usat també com a nom de dona, Berenice, Verònica; aplicat segons una tradició piadosa a una de les dones que consolaven Jesús en el camí del Calvari, segons l’Evangeli de Lluc, 23, 27-31, la qual hauria eixugat la cara de Jesús i aquesta hauria restat impresa en el llenç 1a font: 1851, DEsc.
    femení
  1. art i història Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
  2. botànica Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies (Veronica sp), amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada. Cal destacar la verònica becabunga, o creixen de cavall (V. beccabunga).
  3. tauromàquia Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest.

■ verònica

femení art i història Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica botànica Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies Veronica sp , amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada Cal destacar la verònica becabunga , o creixen de cavall V beccabunga tauromàquia Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verós
| verosa

■ verós
| verosa

adjectiu Dit de la fruita o dels sembrats que encara verdeja, que no és madura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verpa

■ verpa

femení botànica Arigany
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verra

■ verra

femení zoologia Truja colloquialment música Contrabaix figuradament Dona bruta, deshonesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verratell

■ verratell

masculí zoologia Garrí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verrim

■ verrim

masculí Engrut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verro

■ verro

masculí zoologia Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges figuradament Home brut, deshonest Home brutal, groller
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verrucària

■ verrucària

femení botànica Gènere de líquens de la família de les verrucariàcies Verrucaria sp , que formen crostes blanquinoses, puntejades de peritecis negres, sobre roques calcinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verrucariàcies


<title type="display">verrucariàcies</title>

Partició sil·làbica: ver_ru_ca_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens del grup de les verrucarials que comprèn espècies saxícoles de tal·lus crustaci, peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials.
  2. singular Liquen de la família de les verrucariàcies.

verrucariàcies

femení botànica plural Família de líquens del grup de les verrucarials que comprèn espècies saxícoles de tallus crustaci, peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials singular Liquen de la família de les verrucariàcies