Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ verolar

verolar

Etimologia: de verol 1a font: 1839, DLab.

verb intransitiu agricultura Començar a prendre un fruit verd el color que té quan és madur.

■ verolar

verb intransitiu agricultura Començar a prendre un fruit verd el color que té quan és madur

■ verolejar

verolejar

Etimologia: de verolar

verb intransitiu agricultura Verolar.

■ verolós | verolosa

verolós

Etimologia: de verola 1a font: 1803, DEst.

adjectiu agricultura Dit del fruit que comença a verolar.
adjectiu i masculí i femení patologia
1. Variolós.
2. Que té senyals d’haver tingut la verola, pigotós.

■ verolós | verolosa

adjectiu agricultura Dit del fruit que comença a verolar adjectiu i masculí i femení patologia Variolós Que té senyals d’haver tingut la verola, pigotós

■ veronal

veronal

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Marca enregistrada de l’àcid 5,5-dietilbarbitúric.

■ veronal

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Marca enregistrada de l’àcid 5,5-dietilbarbitúric

■ veronès | veronesa

veronès

adjectiu i masculí i femení De Verona (ciutat i província d’Itàlia).

■ veronès | veronesa

adjectiu i masculí i femení De Verona ciutat i província d’Itàlia

■ verònica

Etimologia: del mateix origen del mot vernís, usat també com a nom de dona, Berenice, Verònica; aplicat segons una tradició piadosa a una de les dones que consolaven Jesús en el camí del Calvari, segons l’Evangeli de Lluc, 23, 27-31, la qual hauria eixugat la cara de Jesús i aquesta hauria restat impresa en el llenç 1a font: 1851, DEsc.

femení

art i història Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
botànica Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies (Veronica sp), amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada. Cal destacar la verònica becabunga, o creixen de cavall (V. beccabunga).
tauromàquia Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest.

■ verònica

femení art i història Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica botànica Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies Veronica sp , amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada Cal destacar la verònica becabunga , o creixen de cavall V beccabunga tauromàquia Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest