Es mostren 88933 resultats

■ verguetat
| verguetada

■ verguetat
| verguetada

adjectiu heràldica Dit de l’escut el camper del qual és cobert de verguetes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verí</title>

Etimologia: del ll. vg. *venīnum, ll. cl. venēnum ‘droga; metzina’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. toxicologia Metzina, especialment la secretada pels animals. El verí de l’escurçó.
    2. hiperbòlicament Nom aplicat a qualsevol cosa que perjudica la salut. Fumar és un verí.
    3. figuradament Aquesta mena de literatura és un verí per al jovent.
    4. figuradament Mala intenció, malvolença, ira concentrada. És un home ple de verí.
  2. entomologia Nom donat a una eruga peluda i urticant com ara les processionàries.
  3. verí de fissió física atòmica i tecnologia Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear i pot impedir la reacció de fissió en cadena si la quantitat present és suficient.

■ verí

masculí toxicologia Metzina, especialment la secretada pels animals El verí de l’escurçó hiperbòlicament Nom aplicat a qualsevol cosa que perjudica la salut Fumar és un verí figuradament Aquesta mena de literatura és un verí per al jovent figuradament Mala intenció, malvolença, ira concentrada És un home ple de verí entomologia Nom donat a una eruga peluda i urticant com ara les processionàries verí de fissió física atòmica i tecnologia Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear i pot impedir la reacció de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vericle


<title type="display">vericle</title>

masculí litúrgia Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom col·loca al centre de la custòdia.

vericle

masculí litúrgia Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom colloca al centre de la custòdia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verídic
| verídica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verídic</title>

Etimologia: del ll. veridĭcus, -a, -um, íd., comp. de verus ‘ver’ i dicĕre ‘dir’ 1a font: 1444
    adjectiu
  1. Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat. Una història verídica.
  2. veraç 1. Un testimoni verídic.

■ verídic
| verídica

adjectiu Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat Una història verídica veraç 1 Un testimoni verídic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verídicament

■ verídicament

adverbi D’una manera verídica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veridicitat

■ veridicitat

femení Qualitat de verídic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verificabilitat

■ verificabilitat

femení Qualitat de verificable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verificable

■ verificable

adjectiu Que pot ésser verificat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verificació</title>

Partició sil·làbica: ve_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de verificar 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció de verificar.
  2. dret
    1. Comprovació de l’autenticitat d’una cosa, de la regularitat d’un procediment burocràtic, d’un acte jurídic, d’un escrutini, etc. Verificació del pes d’una carta. Verificació de la majoria en una assemblea.
    2. dret administratiu Intervenció efectiva de l’estat a regular, comprovar i contrastar els diversos serveis legals.
    3. dret administratiu Servei públic encarregat d’assegurar l’observança de les prescripcions legals relatives a pesos i mesures, moneda i timbre, etc.
    4. verificació de poders dret constitucional i dret internacional Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc., amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
  3. indústria
    1. tecnologia Operació de comprovació o de mesura mitjançant la qual hom garanteix que un procés, una producció, etc., funciona correctament, que les dimensions de les peces d’una sèrie són dins la tolerància establerta, etc.
    2. Secció o departament d’una empresa on és efectuada la verificació d’algunes de les peces fabricades en sèrie.
  4. informàtica i tecnologia Comprovació que una targeta o qualsevol altre suport d’entrada ha estat enregistrat amb les dades informàtiques prèviament establertes.
  5. principi de verificació lògica Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.

■ verificació

femení Acció de verificar dret Comprovació de l’autenticitat d’una cosa, de la regularitat d’un procediment burocràtic, d’un acte jurídic, d’un escrutini, etc Verificació del pes d’una carta Verificació de la majoria en una assemblea dret administratiu Intervenció efectiva de l’estat a regular, comprovar i contrastar els diversos serveis legals dret administratiu Servei públic encarregat d’assegurar l’observança de les prescripcions legals relatives a pesos i mesures, moneda i timbre, etc verificació de poders dret constitucional i dret internacional Procediment preliminar a la deliberació d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verificador
| verificadora

■ verificador
| verificadora

adjectiu i masculí i femení Que verifica femení informàtica Màquina capaç de verificar fitxes
Informació complementària
Traducció