Es mostren 88933 resultats

■ vergassada

■ vergassada

femení Cop de verga, de vara per extensió Senyal que deixa en el cos una vergassada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergassejador
| vergassejadora

■ vergassejador
| vergassejadora

adjectiu i masculí i femení Que vergasseja masculí i femení indústria tèxtil Treballador pràctic en la feina de vergassejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergassejar

■ vergassejar

verb transitiu Donar vergassades Vergassejar un pobre animal especialment oficis manuals Batre amb una, dues o més vergues el cotó o la llana, per estovar-los
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergat
| vergada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergat</title>

Etimologia: de verga 1a font: 1366
  1. adjectiu
    1. Fet de vergues o llistons.
    2. heràldica Dit de l’animal mascle amb el sexe d’un esmalt diferent del del cos.
  2. masculí pesca Ormeig de pesca fluvial, emprat especialment per a pescar truites, fet de vímet.

■ vergat
| vergada

adjectiu Fet de vergues o llistons heràldica Dit de l’animal mascle amb el sexe d’un esmalt diferent del del cos masculí pesca Ormeig de pesca fluvial, emprat especialment per a pescar truites, fet de vímet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verge</title>

Etimologia: del ll. vĭrgo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural verges o, antic i dialectal, vèrgens]
  1. femení
    1. Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.
    2. especialment litúrgia Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat. Santa Eulàlia, verge i màrtir.
    3. la Verge Maria (o simplement la Verge) cristianisme La Mare de Déu.
    4. verge consagrada (o simplement verge) cristianisme Religiosa, monja.
  2. adjectiu
    1. Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals. Es mantingué verge fins a la mort.
    2. Pur, cast. Un cor verge.
    3. figuradament Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural. Terra verge. Selva verge.
    4. per extensió Dit d’un camp d’activitat o d’estudi inexplorat.
    5. especialment Dit de les substàncies en estat natural abans de la seva purificació o elaboració. Cera verge. Mel verge.
    6. electrònica i informàtica Dit del suport magnètic (cinta, disquet, etc.) que no conté informació i està, per tant, disponible per a l’enregistrament.
    7. oli verge oleïcultura, indústries oleícoles Dit de l’oli d’oliva extret per procediments mecànics en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.
  3. femení
    1. astrologia Sisè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Sisena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de l’estiu.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.

■ verge

plural verges o, antic i dialectal , vèrgens femení Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home especialment litúrgia Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat Santa Eulàlia, verge i màrtir la Verge Maria o simplement la Verge cristianisme La Mare de Déu verge consagrada o simplement verge cristianisme Religiosa, monja adjectiu Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals Es mantingué verge fins a la mort Pur, cast Un cor verge figuradament Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural Terra verge Selva verge per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vergelità
| vergelitana

vergelità
| vergelitana

adjectiu i masculí i femení De Verges Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergella

■ vergella

femení Rebrot jove d’un arbre Vareta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergència</title>

Partició sil·làbica: ver_gèn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vergens, -ntis, participi pres. de vergĕre ‘estar girat, inclinat vers’
    femení
  1. òptica Convergència o divergència d’un sistema òptic.
  2. geologia Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.

■ vergència

femení òptica Convergència o divergència d’un sistema òptic geologia Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verger

■ verger

masculí agricultura i jardineria Hort amb varietat de flors i arbres fruiters Jardí contigu a la casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vergerí
| vergerina

vergerí
| vergerina

adjectiu i masculí i femení Del Verger Marina Alta