Es mostren 88933 resultats

■ verderola

■ verderola

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíllids Emberiza citrinella , de color groc, amb el carpó castany i el dors llistat de verd brunenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca1

■ verdesca1

femení dialectal antigament enramada 1 i 2 Obscenitat Li agrada la verdesca Vegeu també verdesca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdesca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del b. ll. bretesca, íd., probablement d’un germ. *britiska, der. de bret- ‘post’, en una variant longobarda d’Itàlia; la forma bredesca fou influïda per verd perquè la fortificació es feia amb brancatge verd; d’aquí ‘col·lectiu de verdor natural’ 1a font: 1354
femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.


Vegeu també:
verdesca1

■ verdesca2

femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc, per cobrir els defensors contra els trets dels enemics Vegeu també verdesca 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdet</title>

Etimologia: de verd 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. En termes ecològics correspon al plòcon.
  2. química inorgànica
    1. Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó.
    2. Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.

■ verdet

masculí botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies espirogires, Zygnema , clorofícies cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon química inorgànica Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó Pigment obtingut per l’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdiell

■ verdiell

masculí agricultura Verdiella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdiella

■ verdiella

femení agricultura Varietat d’olivera
Gran Diccionari de la llengua catalana

verdoglobina

verdoglobina

femení bioquímica Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts És anomenada també coleglobina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdol</title>

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que inclou en el seu mecanisme un petit relé mecànic que li permet d’utilitzar un dibuix de paper, molt més econòmic i lleuger que els voluminosos i pesants cartons de la màquina jacquard clàssica. La seva major lleugeresa permet una marxa més ràpida.

■ verdol

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que inclou en el seu mecanisme un petit relé mecànic que li permet d’utilitzar un dibuix de paper, molt més econòmic i lleuger que els voluminosos i pesants cartons de la màquina jacquard clàssica La seva major lleugeresa permet una marxa més ràpida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdolaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdolaga</title>

Etimologia: del ll. portŭlaca, íd., der. de portŭla ‘porteta’, per la forma de porta de l’opercle de la llavor d’aquesta planta, a través d’un *berdolaca, amb variants àr. bardilâqa, barduqâla, que apareixen en botànics musulmans 1a font: s. XIII
    femení botànica
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.
  2. verdolaga de flor gran Herba anual de la família de les portulacàcies (Portulaca grandiflora), de fulles carnoses semicilíndriques i flors vistents, de color groc o vermellós, originària d’Amèrica del Sud i conreada com a ornamental.

■ verdolaga

femení botànica farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies Portulaca oleracea , ajaguda, de fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques verdolaga de flor gran Herba anual de la família de les portulacàcies Portulaca grandiflora , de fulles carnoses semicilíndriques i flors vistents, de color groc o vermellós, originària d’Amèrica del Sud i conreada com a ornamental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verdolina

verdolina

femení botànica Malvesc
Traducció