Es mostren 88933 resultats

■ veratera

■ veratera

femení pesca Xarxa per a pescar verats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veratre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veratre</title>

Etimologia: del ll. veratrum, íd. 1a font: 1888, DLab.
masculí botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Veratrum album), rizomatosa, de fulles alternes i ovades, flors amb sis tèpals, en panícula, i fruits capsulars.

■ veratre

masculí botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies Veratrum album , rizomatosa, de fulles alternes i ovades, flors amb sis tèpals, en panícula, i fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

veràtric, àcid

veràtric, àcid

química orgànica Àcid monocarboxílic aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors
Gran Diccionari de la llengua catalana

veràtric, aldehid

veràtric, aldehid

química orgànica Aldehid aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veratrina

■ veratrina

femení química orgànica Barreja cristallina d’alcaloides, de gran toxicitat, que hom extreu de les llavors de diverses espècies d’apocinàcies Alcaloide hexacíclic, anomenat també cevadina , que ocorre en el veratre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

veratrol

veratrol

masculí química orgànica Èter aromàtic derivat formalment del pirocatecol per metilació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verb


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verb</title>

Etimologia: del ll. vĕrbum ‘paraula’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. obsolet Paraula.
    2. usat absolutament [en majúscula] cristianisme Nom amb què hom tradueix tradicionalment (a partir de la Vulgata) el Logos del quart Evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist. El Verb es feu carn.
    3. Verb encarnat teologia Segona persona de la Trinitat.
  2. [abreviatura v.] gramàtica Categoria gramatical, susceptible de flexionar en nombre, persona, temps, mode, aspecte i veu, que fa de nucli del predicat o sintagma verbal i que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal. Verb transitiu, intransitiu, pronominal.

■ verb

masculí obsolet Paraula usat absolutament en majúscula cristianisme Nom amb què hom tradueix tradicionalment a partir de la Vulgata el Logos del quart Evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist El Verb es feu carn Verb encarnat teologia Segona persona de la Trinitat abreviatura v gramàtica Categoria gramatical, susceptible de flexionar en nombre, persona, temps, mode, aspecte i veu, que fa de nucli del predicat o sintagma verbal i que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal Verb transitiu, intransitiu,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verba</title>

Etimologia: del ll. verba, pl. de verbum ‘paraula’
    femení
  1. [solament en certes expressions] Paraula, acció de parlar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú més. Feia una pausa i reprenia la verba.
  2. Xanxa, plasenteria. Ho he dit per verba. Anar de verbes.

■ verba

femení solament en certes expressions Paraula, acció de parlar Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú més Feia una pausa i reprenia la verba Xanxa, plasenteria Ho he dit per verba Anar de verbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbal</title>

Etimologia: del ll. verbalis, íd. 1a font: 1390
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la paraula.
    2. especialment Que té més a veure amb les paraules que no amb les idees que expressen. Un penediment purament verbal.
    3. especialment Que és fet, expressat, de paraula i no per escrit o per altres mitjans. Una ordre verbal. Un contracte verbal. Violència verbal.
    4. judici verbal dret processal Judici declaratiu, civil i ràpid, destinat a qüestions de mínima quantia, que es tramita de paraula, llevat dels extrems que en tot judici s’han de consignar necessàriament per escrit.
  2. gramàtica
    1. Relatiu o pertanyent al verb.
    2. adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.
    3. substantiu verbal Infinitiu.

■ verbal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la paraula especialment Que té més a veure amb les paraules que no amb les idees que expressen Un penediment purament verbal especialment Que és fet, expressat, de paraula i no per escrit o per altres mitjans Una ordre verbal Un contracte verbal Violència verbal judici verbal dret processal Judici declaratiu, civil i ràpid, destinat a qüestions de mínima quantia, que es tramita de paraula, llevat dels extrems que en tot judici s’han de consignar necessàriament per escrit gramàtica Relatiu o pertanyent al verb adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbalisme</title>

Etimologia: de verbal 1a font: 1906
    masculí
  1. Propensió a donar més importància, en un raonament o a l’hora de l’exercitació de la memòria, a les paraules que no pas als conceptes.
  2. Ús de paraules l’aparent coherència de les quals amaga una manca total de veritable significació.

■ verbalisme

masculí Propensió a donar més importància, en un raonament o a l’hora de l’exercitació de la memòria, a les paraules que no pas als conceptes Ús de paraules l’aparent coherència de les quals amaga una manca total de veritable significació
Traducció