Es mostren 88933 resultats

■ urgència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urgència</title>

Partició sil·làbica: ur_gèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. urgentia, íd. 1a font: 1618
    femení
    1. Qualitat d’urgent. En cas d’urgència, adreceu-vos a ell.
    2. dret processal Obligació de practicar ràpidament una diligència en un tràmit processal o administratiu.
    3. declaració d’urgència dret constitucional Declaració oficial de les lleis o disposicions que han d’ésser aprovades abans que cap altra, amb preferència.
    4. procediment d’urgència dret constitucional Procediment parlamentari excepcional amb vista a accelerar l’estudi i l’aprovació d’un projecte de llei.
  2. medicina
    1. Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
    2. servei d’urgència (o urgències) Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes per al tractament de les urgències.
    3. servei d’urgència (o urgències) Servei de medicina domiciliària establert públicament o privadament, especialment a les grans ciutats, per tal d’instaurar ràpidament un tractament mèdic o de remetre els malalts a un centre hospitalari adequat.

■ urgència

femení Qualitat d’urgent En cas d’urgència, adreceu-vos a ell dret processal Obligació de practicar ràpidament una diligència en un tràmit processal o administratiu declaració d’urgència dret constitucional Declaració oficial de les lleis o disposicions que han d’ésser aprovades abans que cap altra, amb preferència procediment d’urgència dret constitucional Procediment parlamentari excepcional amb vista a accelerar l’estudi i l’aprovació d’un projecte de llei medicina Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urgent

■ urgent

adjectiu Que no comporta cap retard correus Dit de les cartes, telegrames, etc, que són expedits i cursats més ràpidament que els ordinaris
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urgentment

■ urgentment

adverbi Amb urgència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urgir

■ urgir

verb intransitiu Ésser urgent És una cosa que urgeix cal fer-la de seguida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Uri

Uri

símbol fisiologia animal orina
Gran Diccionari de la llengua catalana

úrial


<title type="display">úrial</title>

Partició sil·làbica: ú_ri_al
Etimologia: del panjabi hureâl
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids (Ovis vignei), amb els mascles proveïts de banyes en espiral i de puntes divergents.

úrial

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids Ovis vignei , amb els mascles proveïts de banyes en espiral i de puntes divergents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ úric
| úrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">úric</title>

Etimologia: format sobre la base ur-
    adjectiu
  1. fisiologia animal Relatiu o pertanyent a l’orina.
  2. química orgànica i bioquímica
    1. Relatiu o pertanyent a la urea o a l’àcid úric.
    2. àcid úric Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats.

■ úric
| úrica

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent a l’orina química orgànica i bioquímica Relatiu o pertanyent a la urea o a l’àcid úric àcid úric Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uricèmia

■ uricèmia

femení fisiologia animal Concentració d’àcid úric en la sang
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uricosúric
| uricosúrica


<title type="display">uricosúric</title>

    farmàcia, indústria farmacèutica
  1. adjectiu Que promou l’eliminació urinària d’àcid úric.
  2. masculí Agent que provoca un augment de l’excreció renal d’àcid úric.

uricosúric
| uricosúrica

farmàcia, indústria farmacèutica adjectiu Que promou l’eliminació urinària d’àcid úric masculí Agent que provoca un augment de l’excreció renal d’àcid úric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uricotèlic
| uricotèlica

■ uricotèlic
| uricotèlica

adjectiu fisiologia animal Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids