Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu fisiologia animal Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.

■ ureotèlic

| ureotèlica

adjectiu fisiologia animal Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina

■ uretà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uretà</title>

Homòfon: oretà

masculí

química orgànica

química analítica

Qualsevol dels èsters de l’àcid carbàmic.
uretà d’etil [H₂N—COOCH₂CH₃] Sòlid cristal·lí incolor, obtingut per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil.

masculí química orgànica i química analítica Qualsevol dels èsters de l’àcid carbàmic uretà d’etil H 2 N—COOCH 2 CH 3 Sòlid cristallí incolor, obtingut per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil

■ urèter

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urèter</title>

Compareu: uretra
Etimologia: del gr. ourētḗr, íd.

masculí anatomia animal Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.

■ urèter

masculí anatomia animal Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta