Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88933 resultats

ureasa

<title type="display">ureasa</title>

Partició sil·làbica: u_re_a_sa

femení bioquímica Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.

ureasa

femení bioquímica Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic

■ uredinals

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uredinals</title>

femení

botànica

plural Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets integrat per fongs paràsits d’angiospermes amb cicles biològics complexos, alguns dels quals causen malures en plantes de conreu com ara el rovell.
singular Fong de l’ordre de les uredinals.

femení botànica plural Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets integrat per fongs paràsits d’angiospermes amb cicles biològics complexos, alguns dels quals causen malures en plantes de conreu com ara el rovell singular Fong de l’ordre de les uredinals

■ uredini

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uredini</title>

masculí botànica En les uredinals, pústula on es formen les uredòspores.

■ uredini

masculí botànica En les uredinals, pústula on es formen les uredòspores

■ uredosorus

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uredosorus</title>

masculí botànica Uredini.

■ uredosorus

masculí botànica Uredini

■ uredòspora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uredòspora</title>

femení botànica Tal·lòspora unicel·lular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals.

■ uredòspora

femení botànica Tallòspora unicellular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals

■ ureic

| ureica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureic</title>

Partició sil·làbica: u_reic
Etimologia: de urea

adjectiu química orgànica i bioquímica Relatiu o pertanyent a la urea.

■ ureic

| ureica

adjectiu química orgànica i bioquímica Relatiu o pertanyent a la urea

■ ureid

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureid</title>

Partició sil·làbica: u_reid

masculí química orgànica i bioquímica Cadascun dels derivats acilats de la urea.

■ ureid

masculí química orgànica i bioquímica Cadascun dels derivats acilats de la urea

■ urèmia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urèmia</title>

Partició sil·làbica: u_rè_mi_a
Etimologia: de ur-² i -èmia

femení

patologia

Concentració d’urea en la sang.
Síndrome deguda a la retenció de substàncies nitrogenades en la sang, conseqüència d’una insuficiència renal.

■ urèmia

femení patologia Concentració d’urea en la sang Síndrome deguda a la retenció de substàncies nitrogenades en la sang, conseqüència d’una insuficiència renal

■ urèmic

| urèmica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urèmic</title>

Etimologia: de urèmia

adjectiu

patologia

Relatiu o pertanyent a la urèmia.
síndrome urèmica urèmia 2.

■ urèmic

| urèmica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a la urèmia síndrome urèmica urèmia 2

■ urent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urent</title>

Etimologia: del ll. urens, -ntis, participi pres. de urĕre, ustum ‘cremar’ 1a font: 1888, DLab.

adjectiu Que fa cremor; ardent.

■ urent

adjectiu Que fa cremor ardent

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

ureasa

■ uredinals

■ uredini

■ uredosorus

■ uredòspora

■ ureic | ureica

■ ureic | ureica

■ ureid

■ urèmia

■ urèmic | urèmica

■ urèmic | urèmica

■ urent

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ureic

| ureica

■ ureic

| ureica

■ urèmic

| urèmica

■ urèmic

| urèmica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia