Es mostren 88933 resultats

■ unipartit
| unipartida

■ unipartit
| unipartida

adjectiu No dividit en parts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unípede
| unípeda

■ unípede
| unípeda

adjectiu Que té un sol peu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unipersonal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unipersonal</title>

Etimologia: de uni- i personal
  1. adjectiu Que consta d’una sola persona, que és fet per una sola persona. Una empresa unipersonal.
  2. adjectiu i masculí gramàtica Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte i conjugats només en tercera persona, especialment els que expressen fenòmens naturals. Ex.: plou, neva.

■ unipersonal

adjectiu Que consta d’una sola persona, que és fet per una sola persona Una empresa unipersonal adjectiu i masculí gramàtica Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte i conjugats només en tercera persona, especialment els que expressen fenòmens naturals Ex plou, neva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

unipersonalment

unipersonalment

adverbi D’una manera unipersonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uniplanar

■ uniplanar

adjectiu física Uniplanari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uniplanari
| uniplanària

■ uniplanari
| uniplanària

adjectiu física Que és o s’esdevé en un sol pla Moviment uniplanari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unipolar

■ unipolar

adjectiu Que té un sol pol electrotècnia Dit del commutador, l’interruptor, etc, que actua sobre un sol pol homopolar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

unipotent

unipotent

adjectiu àlgebra Que té un element De potència unitària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unir</title>

Etimologia: del ll. unīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar, amb dues coses o més, un tot. L’ànima és unida amb el cos.
    1. transitiu Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar. Els unia una antiga amistat. Una família molt unida.
    2. pronominal Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se catòlics i protestants.

■ unir

verb transitiu Formar, amb dues coses o més, un tot L’ànima és unida amb el cos transitiu Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar Els unia una antiga amistat Una família molt unida pronominal Unir-se home i dona en matrimoni Unir-se diferents estats formant una confederació Unir-se catòlics i protestants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

unirefringent

unirefringent

adjectiu òptica Monorefringent
Traducció