Es mostren 88933 resultats

umbilicació


<title type="display">umbilicació</title>

Partició sil·làbica: um_bi_li_ca_ci_ó
    femení anatomia animal i medicina
  1. Depressió en el centre d’un element dèrmic o d’un òrgan intern.
  2. Producció d’una umbilicació.

umbilicació

femení anatomia animal i medicina Depressió en el centre d’un element dèrmic o d’un òrgan intern Producció d’una umbilicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbilical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbilical</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. umbilīcus ‘llombrígol’
    adjectiu
  1. anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent al melic.
    2. cordó umbilical Cordó flexible que uneix el melic del fetus amb la placenta de la mare.
  2. punt umbilical geometria Punt d’una superfície per al qual la recta normal a ella és aresta d’un feix de plans, els quals tallen la dita superfície segons corbes que tenen, en aquest punt, el mateix radi de curvatura.

■ umbilical

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al melic cordó umbilical Cordó flexible que uneix el melic del fetus amb la placenta de la mare punt umbilical geometria Punt d’una superfície per al qual la recta normal a ella és aresta d’un feix de plans, els quals tallen la dita superfície segons corbes que tenen, en aquest punt, el mateix radi de curvatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

umbilicària


<title type="display">umbilicària</title>

Partició sil·làbica: um_bi_li_cà_ri_a
femení botànica Gènere de líquens de la família de les umbilicariàcies (Umbilicaria sp), de tal·lus laminar i umbilicat.

umbilicària

femení botànica Gènere de líquens de la família de les umbilicariàcies Umbilicaria sp , de tallus laminar i umbilicat
Gran Diccionari de la llengua catalana

umbilicariàcies


<title type="display">umbilicariàcies</title>

Partició sil·làbica: um_bi_li_ca_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tal·lus foliaci i umbilicat.
  2. singular Liquen de la família de les umbilicariàcies.

umbilicariàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tallus foliaci i umbilicat singular Liquen de la família de les umbilicariàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbilicat
| umbilicada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbilicat</title>

Etimologia: del ll. umbilicatus, -a, -um, der. de umbilīcus ‘llombrígol’
    adjectiu
  1. zoologia Dit de l’animal que té llombrígol.
    1. anatomia animal De figura de melic.
    2. botànica Dit de l’òrgan vegetal que presenta una depressió comparable a la d’un llombrígol.
    3. botànica En els líquens, dit del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.

■ umbilicat
| umbilicada

adjectiu zoologia Dit de l’animal que té llombrígol anatomia animal De figura de melic botànica Dit de l’òrgan vegetal que presenta una depressió comparable a la d’un llombrígol botànica En els líquens, dit del tallus còncau i unit al substrat per un sol punt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbó

■ umbó

masculí botànica Prominència central, cònica o arrodonida, que presenta el barret d’alguns bolets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbonat
| umbonada

■ umbonat
| umbonada

adjectiu botànica Dit del barret proveït d’umbó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbracle

■ umbracle

masculí Lloc cobert de branques, de fulles o d’una altra cosa que permeti el pas de l’aire, destinat a resguardar del sol les plantes que hom hi posa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbràtic
| umbràtica

■ umbràtic
| umbràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ombra Que fa ombra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbre
| umbra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbre</title>

Etimologia: del ll. ūmber, -bra, -brum, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
  3. masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres.

■ umbre
| umbra

adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon millenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer millenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres
Traducció