Es mostren 88933 resultats

■ turbulentament

■ turbulentament

adverbi D’una manera turbulenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turc
| turca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turc</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Turquia (estat d’Àsia i d’Europa), dels turcs (poble) o del turc (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
  3. masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia.

■ turc
| turca

adjectiu i masculí i femení De Turquia estat d’Àsia i d’Europa, dels turcs poble o del turc llengua masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turca

■ turca

femení popularment Embriaguesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turcman
| turcmana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turcman</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan (estat d’Àsia), dels turcmans (poble) o del turcman (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
  3. masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan.

■ turcman
| turcmana

adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan estat d’Àsia, dels turcmans poble o del turcman llengua masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turcomongol
| turcomongola

turcomongol
| turcomongola

adjectiu i masculí i femení Turcotàtar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turcople

■ turcople

masculí història militar Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turcotàtar
| turcotàtara

■ turcotàtar
| turcotàtara

adjectiu Relatiu o pertanyent als pobles de llengua turquesa turc lingüística Relatiu o pertanyent a les llengües turqueses masculí i femení etnologia Individu d’un poble turc masculí lingüística Grup de les llengües turqueses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turdetà
| turdetana

■ turdetà
| turdetana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Turdetània antiga regió de la península Ibèrica o als seus habitants masculí i femení història Individu d’un poble preromà de la península Ibèrica, descendent dels tartessis, que poblà la Turdetània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

túrdids


<title type="display">túrdids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de potes robustes, adaptades per a saltar, que fan el niu descobert i en forma de copa, s’alimenten d’insectes i són excel·lents cantaires. Alguns dels gèneres més importants són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia.
  2. singular Ocell de la família dels túrdids.

túrdids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de potes robustes, adaptades per a saltar, que fan el niu descobert i en forma de copa, s’alimenten d’insectes i són excellents cantaires Alguns dels gèneres més importants són Turdus , Monticola , Oenanthe , Phoenicurus , Saxicola , Erithacus i Luscinia singular Ocell de la família dels túrdids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turfòpel

turfòpel

masculí pedologia Sediment fangós propi d’aigües lacustres distròfiques És anomenat també dy