Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88933 resultats

tur²

<title type="display">tur</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del rus tur ‘bisont’

masculí zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Capra caucasica), amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora, i que forma ramats nombrosos.

Vegeu també:
tur¹

tur²

masculí zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids Capra caucasica , amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora, i que forma ramats nombrosos Vegeu també tur 1

■ turac

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turac</title>

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids (Turacus sp), de bec curt i gruixut, cap amb plomall erèctil, cua vistosa, colors lluents i fosses nasals cobertes per plomes.

■ turac

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids Turacus sp , de bec curt i gruixut, cap amb plomall erèctil, cua vistosa, colors lluents i fosses nasals cobertes per plomes

■ turànic

| turànica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turànic</title>

adjectiu i masculí lingüística Uraloaltaic.

■ turànic

| turànica

adjectiu i masculí lingüística Uraloaltaic

turànid

| turànida

<title type="display">turànid</title>

antropologia física

adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça turànida o als seus representants.
masculí i femení Individu de la raça turànida.
raça turànida Raça intermèdia entre el grup leucoderm i xantoderm d’individus molt braquicèfals, de talla mitjana, cara allargada amb pòmuls sortints i ulls allargats.

turànid

| turànida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça turànida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça turànida raça turànida Raça intermèdia entre el grup leucoderm i xantoderm d’individus molt braquicèfals, de talla mitjana, cara allargada amb pòmuls sortints i ulls allargats

■ turba

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turba</title>

Etimologia: del ll. tŭrba, íd. 1a font: 1839, DLab.

femení Multitud popular.

■ turba

femení Multitud popular

■ turbamulta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbamulta</title>

Etimologia: del ll. turba multa, lit. ‘turba molta’ 1a font: 1839, DLab.

femení Multitud de gent confusa i desordenada.

■ turbamulta

femení Multitud de gent confusa i desordenada

■ turbant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbant</title>

Etimologia: de l’it. turbante, o el fr. turban, íd., i aquest, del turc tülbant o tülbent, íd., procedent del persa dulband, comp. potser de l’arrel indoeur. del- ‘tallar, partir’ i de l’irànic band ‘lligam’ 1a font: 1653, DTo.

masculí

indumentària

Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana de l’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda.
Lligadura femenina de teixit flexible —seda, vellut o fibra—, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental.

■ turbant

masculí indumentària Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana de l’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda Lligadura femenina de teixit flexible —seda, vellut o fibra—, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental

■ turbel·laris

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbel·laris</title>

masculí

zoologia

plural Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, que tenen el cos aixafat en forma de cinta i recobert per una cutícula, digestió intracel·lular, i sentit del tacte i ocels. Es divideixen en cinc ordres: acels, rabdocels, al·leocels, policlàdides i triclàdides.
singular Metazou de la classe dels turbel·laris.

■ turbel·laris

masculí zoologia plural Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, que tenen el cos aixafat en forma de cinta i recobert per una cutícula, digestió intracellular, i sentit del tacte i ocels Es divideixen en cinc ordres acels, rabdocels, alleocels, policlàdides i triclàdides singular Metazou de la classe dels turbellaris

■ turbidímetre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbidímetre</title>

masculí química analítica Colorímetre visual o fotoelèctric, dotat d’un filtre adient per a augmentar la sensibilitat de la mesura, emprat per a fer determinacions en anàlisi turbidimètrica.

■ turbidímetre

masculí química analítica Colorímetre visual o fotoelèctric, dotat d’un filtre adient per a augmentar la sensibilitat de la mesura, emprat per a fer determinacions en anàlisi turbidimètrica

■ turbidimetria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbidimetria</title>

Partició sil·làbica: tur_bi_di_me_tri_a

femení química analítica Tècnica de química analítica quantitativa basada en la variació que experimenten les propietats òptiques d’una suspensió amb la concentració de la fase dispersa.

■ turbidimetria

femení química analítica Tècnica de química analítica quantitativa basada en la variació que experimenten les propietats òptiques d’una suspensió amb la concentració de la fase dispersa

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

tur2

■ turac

■ turànic | turànica

■ turànic | turànica

turànid | turànida

turànid | turànida

■ turba

■ turbamulta

■ turbant

■ turbel·laris

■ turbidímetre

■ turbidimetria

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

tur²

■ turànic

| turànica

■ turànic

| turànica

turànid

| turànida

turànid

| turànida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia