Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88933 resultats

■ trullaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trullaire</title>

Partició sil·làbica: tru_llai_re
Etimologia: de trull¹

masculí i femení oleïcultura, indústries oleícoles Encarregat d’un trull.

■ trullaire

masculí i femení oleïcultura, indústries oleícoles Encarregat d’un trull

trullanenc

| trullanenca

<title type="display">trullanenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Trullars (Rosselló).

trullanenc

| trullanenca

adjectiu i masculí i femení De Trullars Rosselló

■ trullar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trullar</title>

Etimologia: de trull¹ 1a font: 1523

verb transitiu oleïcultura, indústries oleícoles Moldre les olives.

■ trullar

verb transitiu oleïcultura, indústries oleícoles Moldre les olives

■ trullola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trullola</title>

Etimologia: de trull¹ 1a font: 1507, Nebrija-Busa

femení

Trull petit.
especialment oleïcultura, indústries oleícoles Pica, recipient, a què va a parar l’oli que raja de la premsa.

■ trullola

femení Trull petit especialment oleïcultura, indústries oleícoles Pica, recipient, a què va a parar l’oli que raja de la premsa

■ trullós

| trullosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trullós</title>

Etimologia: de trull¹

adjectiu dialectal Que fa trull².

■ trullós

| trullosa

adjectiu dialectal Que fa trull 2

■ trumfa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfa</title>

Etimologia: aplicació rural, de forma alterada, de trufa² a la patata (v. trufa²)

femení botànica, agricultura i alimentació, indústries alimentàries Patata.

■ trumfa

femení botànica , agricultura i alimentació, indústries alimentàries Patata

■ trumfada¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfada</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de trumfa

femení Menjada de trumfes o patates.

Vegeu també:
trumfada²

■ trumfada¹

femení Menjada de trumfes o patates Vegeu també trumfada 2

■ trumfada²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfada</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de trumfar

femení jocs d’entreteniment Atotada.

Vegeu també:
trumfada¹

■ trumfada²

femení jocs d’entreteniment Atotada Vegeu també trumfada 1

■ trumfar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfar</title>

Etimologia: de trumfo

verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo o atot una carta d’un altre coll.

■ trumfar

verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo o atot una carta d’un altre coll

■ trumfau

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trumfau</title>

Partició sil·làbica: trum_fau

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids (Scomberesox saurus), de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar.

■ trumfau

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids Scomberesox saurus , de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar