Es mostren 88933 resultats

trongistró

trongistró

trontoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontoll</title>

Accessory
Etimologia: de trontollar 1a font: 1625
Body
    masculí
    1. Moviment d’una cosa que trontolla.
    2. figuradament Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc. La seva fortuna no ha sofert cap trontoll.
  1. per extensió Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament.

trontoll

trontolladís
| trontolladissa

trontolladís
| trontolladissa

trontollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontollar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

trontollar

trontollejar

trontollejar

Informació complementària

trontollós
| trontollosa

trontollós
| trontollosa

tronxo

tronxo

tronxon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronxon</title>

Body
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet de llet de cabra i d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color blanc, tendra, ferma i atapeïda, de gust suau, un pèl àcid, amb un 45% de matèries grasses, que es pot consumir fresc o madurat i es presenta en peces de forma rodona amb la part de dalt enfonsada.

tronxon

troostita

troostita

trop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trop</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos, íd. 1a font: 1596
Body
    masculí
  1. retòrica Figura que consisteix a modificar el sentit propi d’un mot per emprar-lo en un sentit figurat.
  2. litúrgia i música En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.

trop