Es mostren 88936 resultats

troncocònic | troncocònica

troncocònic

Accessory
Etimologia: de tronc i cònic
Body
adjectiu Que té forma de tronc de con.

troncocònic | troncocònica

troncut | troncuda

troncut

Accessory
Etimologia: de tronc 1a font: 1851, DEsc.
Body
adjectiu Dit de la palla que ha estat poc aixafada en la batuda. Aquesta palla és troncuda i el bestiar no la vol.

troncut | troncuda

tronera

tronera

Accessory
Etimologia: de tronar
Body
  1. femení construcció i construcció naval Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc., per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic.
  2. femení jocs d’entreteniment Cadascun dels forats que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles.
  3. masculí i femení figuradament Persona disbauxada; cap de trons.

tronera

trongistró

trongistró

Body
masculí física atòmica Dispositiu destinat a fer de disjuntor elèctric d’un plasma.

trongistró

trontoll

trontoll

Accessory
Etimologia: de trontollar 1a font: 1625
Body
    masculí
    1. Moviment d’una cosa que trontolla.
    2. figuradament Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc. La seva fortuna no ha sofert cap trontoll.
  1. per extensió Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament.

trontoll

trontolladís | trontolladissa

trontolladís

Accessory
Etimologia: de trontollar
Body
adjectiu Que trontolla fàcilment.

trontolladís | trontolladissa

trontollar

trontollar

Accessory
Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

trontollar

trontollejar

trontollejar

Accessory
Etimologia: de trontollar 1a font: 1839, DLab.
Body
verb intransitiu Trontollar.

trontollejar

Informació complementària

trontollós | trontollosa

trontollós

Accessory
Etimologia: de trontollar 1a font: s. XX, Liost
Body
adjectiu Que trontolla.

trontollós | trontollosa

tronxo

tronxo

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser del cast. troncho, ll. truncŭlus, dimin. de truncus ‘tronc’, o d’un mossàrab procedent d’una base ll. *trunciare 1a font: 1575, DPou.
Body
masculí botànica Caluix.

tronxo