Es mostren 88940 resultats

■ trompons

■ trompons

Mot emprat en l’expressió a trompons locució adverbial En gran abundància Tenia diners a trompons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tron


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tron</title>

Compareu: tro
Etimologia: del ll. thrŏnus, i aquest, del gr. thrónos, íd. 1a font: s. XV
    masculí
    1. història i art Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció. Tron reial. Tron pontifici. Tron episcopal.
    2. catolicisme i art Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.
    3. figuradament Dignitat, poder, del rei o sobirà. Els enemics del tron.
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del primer cor de l’ordre angèlic.

■ tron

masculí història i art Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció Tron reial Tron pontifici Tron episcopal catolicisme i art Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu figuradament Dignitat, poder, del rei o sobirà Els enemics del tron plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del primer cor de l’ordre angèlic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trona1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trona</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del b. ll. tribuna ‘púlpit’ 1a font: 1460, Roig
    femení
    1. cristianisme i art Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala.
    2. tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se.
  2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula.
  3. figuradament Capell de copa alta.



    4. Vegeu també:
    trona2

■ trona1

femení cristianisme i art Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula figuradament Capell de copa alta Vegeu també trona 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trona2

■ trona2

femení mineralogia Carbonat àcid de sodi, Na 3 HCO 3 2 2H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Vegeu també trona 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronada

■ tronada

femení meteorologia Successió de trons Tempestat de llamps i trons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronadissa

■ tronadissa

femení meteorologia Tronada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronador</title>

Etimologia: de tronar 1a font: 1486
  1. adjectiu
    1. Que trona, tonant.
    2. coet tronador (o simplement tronador) folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes.
  2. masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada.

■ tronador

adjectiu Que trona, tonant coet tronador o simplement tronador folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronar</title>

Etimologia: del ll. tŏnāre, íd., amb influx del ll. vg. tronĭtus, metàtesi del ll. cl. tonĭtrus, pel que fa a la primera -r- 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.
  2. fer tronar i ploure figuradament
    1. Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes.
    2. especialment Fer anar tothom en renou.

■ tronar

verb intransitiu Fer un tro o trons Ha tronat tota la nit fer tronar i ploure figuradament Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes especialment Fer anar tothom en renou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronat
| tronada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronat</title>

Etimologia: de tronar 1a font: 1915, DAg.
    adjectiu
  1. Gastat, deteriorat, per l’ús. Portava un abric molt tronat.
    1. Arruïnat, empobrit extremament.
    2. per extensió Que ha perdut la vigència que havia tingut en una altra època. Defensaven la seva postura amb un ideari tronat.

■ tronat
| tronada

adjectiu Gastat, deteriorat, per l’ús Portava un abric molt tronat Arruïnat, empobrit extremament per extensió Que ha perdut la vigència que havia tingut en una altra època Defensaven la seva postura amb un ideari tronat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronc</title>

Etimologia: del ll. trŭncus, -a, -um, íd., primer adj. amb el sentit de ‘tallat de l’arbre o del cos’, després substantivat 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. botànica
    1. Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.
    2. Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
    3. dialectal Branca prima, branquilló.
    4. dormir com un tronc figuradament Dormir amb un son molt fort.
  2. anatomia animal
    1. Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
    2. Part principal d’un vas o d’un nervi.
  3. arquitectura i construcció Fust.
  4. biologia Embrancament.
  5. genealogia En l’arbre genealògic tradicional, línia troncal.
  6. geometria Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base. Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma, respectivament.
  7. indústria tèxtil Cos de la camisa, sense mànigues ni coll.
  8. transports Grup de dos animals de tir enganxats a un mateix vehicle, l’un al costat de l’altre.
  9. tronc lingüístic lingüística Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.

■ tronc

masculí botànica Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc dialectal Branca prima, branquilló dormir com un tronc figuradament Dormir amb un son molt fort anatomia animal Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats Part principal d’un vas o d’un nervi arquitectura i construcció Fust biologia Embrancament genealogia En l’arbre genealògic tradicional, línia troncal geometria Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa…
Informació complementària
Traducció