Es mostren 88933 resultats

tronar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tŏnāre, íd., amb influx del ll. vg. tronĭtus, metàtesi del ll. cl. tonĭtrus, pel que fa a la primera -r- 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb intransitiu
  1. Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.
  2. fer tronar i ploure figuradament
    1. Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes.
    2. especialment Fer anar tothom en renou.

tronar

tronat
| tronada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronat</title>

Accessory
Etimologia: de tronar 1a font: 1915, DAg.
Body
    adjectiu
  1. Gastat, deteriorat, per l’ús. Portava un abric molt tronat.
    1. Arruïnat, empobrit extremament.
    2. per extensió Que ha perdut la vigència que havia tingut en una altra època. Defensaven la seva postura amb un ideari tronat.

tronat
| tronada

tronc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronc</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trŭncus, -a, -um, íd., primer adj. amb el sentit de ‘tallat de l’arbre o del cos’, després substantivat 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. botànica
    1. Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.
    2. Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
    3. dialectal Branca prima, branquilló.
    4. dormir com un tronc figuradament Dormir amb un son molt fort.
  2. anatomia animal
    1. Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
    2. Part principal d’un vas o d’un nervi.
  3. arquitectura i construcció Fust.
  4. biologia Embrancament.
  5. genealogia En l’arbre genealògic tradicional, línia troncal.
  6. geometria Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base. Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma, respectivament.
  7. indústria tèxtil Cos de la camisa, sense mànigues ni coll.
  8. transports Grup de dos animals de tir enganxats a un mateix vehicle, l’un al costat de l’altre.
  9. tronc lingüístic lingüística Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.

tronc

tronca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronca</title>

Accessory
Etimologia: augmentatiu de tronc (cf. anell/anella, branc/branca, full/fulla, gerro/gerra, hort/horta, pic/pica, pla/plana, prat/prada, ram/rama, roc/roca, soc/soca, tap/tapa, etc.) 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
    femení
    1. Tronc molt gruixut d’un arbre.
    2. tronca de Nadal dialectal Tió de Nadal.
  1. dialectal Canyoca del blat de moro.

tronca

troncal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troncal</title>

Accessory
Etimologia: de tronc 1a font: 1868, DLCo.
Body
    adjectiu
  1. dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat.
  2. ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat.
  3. heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.

troncal

troncalitat

troncalitat

Traducció

troncar

troncar

troncocònic
| troncocònica

troncocònic
| troncocònica

troncut
| troncuda

troncut
| troncuda

tronera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronera</title>

Accessory
Etimologia: de tronar
Body
  1. femení construcció i construcció naval Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc., per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic.
  2. femení jocs d’entreteniment Cadascun dels forats que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles.
  3. masculí i femení figuradament Persona disbauxada; cap de trons.

tronera