Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ tití

tití

Etimologia: d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’animal

[plural titís]

masculí

zoologia

Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, família dels hapàlids (Hapale sp), amb ungles als dits que els ajuden en la seva existència arborícola, i cua gruixuda no prènsil.
tití tigre Mamífer placentari de l’ordre dels primats, família dels cèbids (Aotes trivirgatus), petit, amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls.

plural titís masculí zoologia Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, família dels hapàlids Hapale sp , amb ungles als dits que els ajuden en la seva existència arborícola, i cua gruixuda no prènsil tití tigre Mamífer placentari de l’ordre dels primats, família dels cèbids Aotes trivirgatus , petit, amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls

■ titil·lació

titil·lació

Partició sil·làbica: ti_til_la_ci_ó
Etimologia: del ll. titillatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV

femení

1. Acció de titil·lar;
2. l’efecte.
Sensació de pessigolles o acció de fer-les, especialment en tocar amb els dits la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit.

■ titil·lació

femení Acció de titillar l’efecte Sensació de pessigolles o acció de fer-les, especialment en tocar amb els dits la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit